top of page
  • centredocumentacio

Llibres recomanats al vermut de Santa Jordina

No sabem si trigarà gaire a penjar-se a YouTube la gravació del vermut que vàrem organitzar les companyes del Centre de Documentació el dia de Santa Jordina per a recomanar llibres que estàvem llegint o havíem llegit i teníem ganes de presentar i compartir. Mentrestant i per si de cas, aprofitem el bloc per a fer-vos una ressenya de l’acte. .

Per a començar, la poesia de Margaret Atwood, contundent i compromesa, fou recomanada per Mireia Bofill que va llegir el poema “Nadal” de L'Alè misteriós, antologia seleccionada i traduïda per Montserrat Abelló.

Maria Morón estava entusiasmada amb Testament de Joventut de Vera Brittain, obra autobiogràfica de testimoni molt emotiu i que permet endinsar-se en una situació de guerra des d’una perspectiva personal que es converteix en font documental d’una generació en temps de crisi.

Montserrat Otero Vidal va presentar un assaig de Maria Rodó de Zarate, Interseccionalitat, molt interessant per a l’anàlisi política dels feminismes.

Afegeix també la presentació de Los herederos de la mina novel·la polifònica amb el protagonisme del que passa, com diu el títol, a la gent vinculada a les entranyes de la terra.

Lola Majoral i Puig ens va recomanar La filla de Lilith, una novel·la històrica de Glòria Sabaté molt dinàmica i situada a la Barcelona del segle XIV ben recreada i documentada i amb moments sorprenents.

M. Carme Piulachs i Beatriu Masià varen coincidir en la seva recomanació incondicional d’El infinito en un junco, de Irene Vallejo. Van destacar cadascuna, de manera complementària, aspectes que els havien interessat especialment d’aquesta obra que tan bona acollida ha tingut pel seu ric contingut cultural i acurada forma.

La proposta de lectura de Coloma Jofre Bonet fou Niña, mujer, otras de Bernardine Evaristo, escriptora anglo-nigeriana que és una gran activista a favor de la literatura i l’art negres. La novel·la de 500 pàgines explica la vida d’una dotzena de dones negres, totes diverses.

La llibreria dels finals feliços de l’autora sueca Katarina Bivald fou recomanada per Mercè Otero Vidal. Actualment sembla que va agafant cos un subgènere literari de novel·les que tracten de biblioteques o de llibreries.

Dolors Reguant va presentar Dolça introducció al caos de Marta Orriols que tracta de les contradiccions, dubtes i indecisions d’una parella, la Marta i el Dani, que ronda la trentena i viuen junts. Sembla que continua la línia de la seva anterior novel·la Aprendre a parlar amb les plantes.

El llibre triat per Mirta Lojo fou l’assaig L'ull i la navalla d’Ingrid Guardiola on s’analitza de manera crítica com tots els aparells tecnològics que ens envolten afecten la nostra vida privada i col·lectiva. L’èmfasi es posa en què suposa la fotografia, el cinema i la reproducció i reutilització d’imatges.

Vicky Moreno recomana Dones que surten del paper. Periodistes catalanes que expliquen un país d‘Elena Yeste i Francesc Canosa que és una antologia d’articles periodístics escrits per dones periodistes catalanes que van ser pioneres a finals dels segle XIX i principi del XX. Sorprenen alguns dels textos per la seva actualitat.

També està llegint i recomana el llibre Escrivim el futur amb tinta lila de Carme Forcadell Lluis, presidenta del Parlament, sobre la seva injusta i dolorosa experiència a la presó i que denuncia, amb compromís feminista, el règim penitenciari pel que fa a la discriminació de les preses.

La recomanació d’Anni Drets és del llibre Dones valentes de Txell Feixas Torras, corresponsal de TV3 a l’Orient Mitjà, que s’apropa de manera sensible a dones anònimes que sobreviuen al patriarcat i resisteixen enfront de violències de tot tipus i s’organitzen per a defensar els seus drets en una zona del món tan convulsa.


La tria de Camille Rieunier fou el llibre Illégitimes de Nesrine Slaoui que esperem que aviat sigui traduït. Per culpa del confinament l’autora retorna als llocs de la seva infantesa i reflexiona de manera crítica i malenconiosa sobre l’evolució i els canvis que l’han portada a ser admesa a Sciences-Po (o sigui “ciències polítiques”, escola “d’élites”) i a ser qui és ara tenint en compte els seus orígens.


Després de les presentacions i ja de manera informal, vàrem valorar la diversitat de recomanacions, es va ampliar la informació en alguns casos i van anar sortint encara altres llibres recomanables, de manera que, com sempre, ens varen quedar ganes de repetir la experiència.


314 visualizaciones

Entradas Recientes

Ver todo
bottom of page