Durant el confinament hi ha companyes que aprofiten molt bé el temps i les seves habilitats com és el cas de la professora jubilada, Montse Matas, que cada dia ha fet una vinyeta, algunes de les quals ja hem compartit en aquest bloc.
De les últimes vinyetes de Montse Matas, n’adjuntem algunes que mostren, subtilment, com la llargada d’aquesta situació excepcional ens va afectant sobretot ara, quan ja s’hauria de veure clar el final i no s’hi veu i ens trobem enmig de fases i de zones de desconfinament , de franges horàries de sortida al carrer per edats, d’ús o no de mascaretes i guants, de proves que no arriben... Les ninotaires tenen una especial sensibilitat per a captar els estats d’ànim i reflectir situacions tant si es tracta de vinyetes soltes com d’històries amb argument. Parlant de ninotaires, les feministes sempre recordem, en primer lloc, Núria Pompeia que tan bona feina va fer amb els seus dibuixos a favor de les reivindicacions del moviment feminista a partir de les anys 70, en publicacions periòdiques, cartells i llibres. Justament Marika Vila, també gran dibuixant i estudiosa del còmic fet per dones, evocava Núria Pompeia en un recent article periodístic i aprofitem per dir que al Centre de documentació conservem els seus llibres i cartells*.
Reprenem les consideracions inicials sobre el confinament quan ja portem moltes/massa setmanes. La veritat és que ara, que l’estat de xoc inicial ja ha passat i es va veient, en altres països, altres maneres de fer front a la pandèmia, es comença a sentir alguna veu crítica. Hi ha qui diu que el confinament, en les condicions en què s’ha portat a terme, s’ha assemblat massa a un arrest domiciliari, per la privació de llibertat de moviment i de comunicació amb prohibició de visites de l’exterior, sobretot per a segons quines franges d’edat considerades especialment fràgils. Malgrat que el confinament fos convenient i en interès de la salut publica i imposat per les autoritats sanitàries, el Reial Decret aprovat el 14 de març passat de 2020, pel qual es declara l'estat d'alarma per la crisi del Covid-19, estableix una sèrie de sancions legals que poden arribar fins a 600.000 euros i inclouen penes de presó. Aquest estat d’alarma ressona massa a un estat de queda o d’excepció. La veritat és que hi ha hagut moments en què ha estat difícil distingir el fet sanitari del polític i del d’ordre públic, de manera que un determinat exercici del control fa pensar en una pèrdua o restricció de llibertats personals i col·lectives que, després de la crisi, s’hauran de reclamar i tornar a exercir plenament per part de la ciutadania.
Passi el que passi, les vinyetes de les ninotaires ens ajuden a anar resistint aquesta dura i dolorosa crisi.
Mercè Otero Vidal
Professora jubilada i activista feminista
*Trobareu el document del donatge que vam fet a Núria Pompeia el 6 de març 2017 aquí.