Sembla ficció però no ho és: a l'actual moderna i desenvolupada Suïssa, al 1971 les dones encara no podien votar i en algun "cantó" d'aquest país no ho varen poder fer fins al 1990. Xoca quan tenim en compte que a Suècia ja feia més de cent anys que tenien la llei aprovada i també la precedien la major part de països dels diferents continents d'Amèrica, Àsia i Àfrica.
La pel·lícula El Orden divino, dirigida per Petra Biondina Volpe, se situa als anys setanta en una petita població de Suïssa on les dones viuen desconnectades dels importants canvis socials que tenen lloc arreu, com ara les manifestacions del maig de 1968.
Nora, la protagonista del relat, és mestressa de casa i mare de dos fills; una persona tranquil·la que compta amb la simpatia de tothom. En canvi, quan el seu marit li prohibeix (i hi està autoritzat per llei) acceptar una feina a temps parcial, la frustració la porta a començar a lluitar públicament pel sufragi femení.
A la trama de la pel·lícula, aquest "ordre diví", idea de jerarquia i llei, es va qüestionant. I la conscienciació de les dones es tradueix, primer, en una vaga de les casades, que dormen fora del sostre familiar. Així, es van operant drames i canvis personals. Aquest és un tema que ja tenim a l’obra d’Aristòfanes quan Lisístrata proposa a les dones que s'abstinguin de tenir relacions sexuals amb els homes fins que no s'acabi la guerra del Peloponès, i que també hem vist anteriorment a la pel·lícula La fuente de las mujeres (2011) de Radu Mihaileanu.
L'altre tema cabdal de la pel·lícula, a part de la lluita pels drets socials de les dones, és el del despertar sexual i del coneixement del propi cos, que retrata amb molta habilitat i que ens recorda el moviment del self-help que promocionava a casa nostra el col·lectiu La Mar, entre altres grups, als anys setanta.
(Pel·lícula emesa el 16 de juny per BTV disponible en FilmIn i que passa de sobres el Test Desvinc)
Dolors Reguant Antropòloga, escriptora en l’activisme feminista i sòcia de Ca la Dona