Parlar de manicomis ja és dur, però parlar de presons ho és encara més. Només cal repassar els sinònims de “presó”, per a esgarrifar-se: galera, penal, reclusió, reformatori, arrest. Des del punt de vista històric galera és l'expressió més antiga i a Barcelona encara es guarda memòria de la Galera que era el primer nom que tenia l'antiga presó de dones del carrer reina Amàlia al Raval.
El dia proppassat 14 d'abril vàrem recordar que feia 89 anys de l'adveniment de la República espanyola després de la proclamació de la República catalana. I el record va derivar forçosament a la Guerra civil, a l'anorreament de la República i a la repressió de la dictadura franquista que va omplir les presons també de dones.
L'any passat l'Escola Feminista d'Estiu (EFE), organitzada per la Xarxa Feminista va tenir com a tema “Memòria i resistència” i justament va tractar de les dones a les presons franquistes al mateix temps que a Ca la Dona va haver-hi l'exposició “Preses de Franco”. Una de les intervencions que va anar a càrrec de Núria Ricart va tractar de la presó de les dones de les Corts.
La realitat actual és molt diferent, però, per una banda, la desgràcia i l'aflicció i, per una altra, les formes de resistència de les dones ara empresonades ressonen a les que feien servir les dones recloses d'altres moments històrics.
Com a exemple d'això, hem revisat el que tenim a la biblioteca i podeu trobar llibres amb els testimonis de la seva estada a la presó de preses polítiques en diferents èpoques de l'etapa franquista com Tomasa Cuevas (Cárcel de mujeres), Soledad Real (Las cárceles de Soledad Real de Consuelo Garcia), Juana Doña (Desde la noche y la niebla), Enriqueta Otero (Mujeres de España: las silenciadas), Eva Forest (Diario y cartas desde la cárcel), Lidia Falcón (En el infierno). Un cas paral·lel inoblidable i encara més dur és el de les dones que, a conseqüència de la guerra d'Espanya, varen anar a parar al camp de concentració de Ravensbruck com Neus Català (Testimoni d'una supervivent) i Mercè Núñez (El carretó dels gossos: una catalana a Ravensbruck).
Elisabet Almeda acaba de publicar al web de Ca la Dona un llarg article sobre quina és la situació de les dones a les presons concretament en l'actual crisi provocada pel confinament del COVID-19. El seu coneixement aprofundit i proper de les dones empresonades ens transmet un relat dur i dolorós, injust i inhumà de la situació que viuen en aquest doble confinament per la malaltia.
En la situació actual de doble confinament dins de la presó, tenim molt present la injustícia que pateixen la Presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i la Consellera d'Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa. Com a mostra de reconeixement i agraïment adjuntem els dos retrats que els ha fet Roser Pineda, professora jubilada, activista feminista del grup de Feministes per la Independència.
Mercè Otero Vidal
Professora jubilada i activista feminista