El títol és una mica estrany, però ara us explico quines associacions he fet i com lliguen.
He escrit aquest text el cap de setmana en què s’ha tornat a posar en marxa el pla d’alarma per tal d’aturar el rebrot de la pandèmia de covid-19. I recordo que aquest bloc el vàrem obrir a la primera etapa del confinament per a expressar les nostres vivències en un moment confús i dolorós. Després s’ha continuat de manera diversa en el postconfinament que ens ha permès respirar una mica, fins ara que les circumstàncies s’han tornat a agreujar.
Aquests últims caps de setmana, segons diuen els mitjans de comunicació, la gent de ciutat ha buscat “compensació” en les sortides al camp, a la muntanya (per anar a la platja ja fa fresca) i el Montseny, per la seva excel·lent situació geogràfica, ha estat un dels llocs preferits per aquestes expedicions ciutadanes que fins i tot han abusat de la “muntanya d’ametistes” de Guerau de Liost.
Per una altra banda, fa un parell de dies vaig assistir a l’Institut d’Estudis Catalans al concert de piano que feia la matemàtica Pilar Bayer amb un repertori de dones compositores de diferents èpoques.
I es diu que les casualitats no existeixen, però “per casualitat”, mentre esperava per a entrar a la sala del concert, al claustre de l’IEC vaig poder veure els 38 plafons d’una exposició dedicada a Les flors del Montseny.
Cada plafó té la foto, la localització i la informació pertinent de cada flor i, de fet, els 38 plafons són només una selecció de les 1500 plantes que es poden trobar al Montseny, segons diu la presentació. Jo ara us en faig la meva selecció.
Vaig triar retratar el plafó del Geranium Sylvaticum perquè, com ja us he dit alguna altra vegada, tinc una debilitat pels pobres geranis domesticats dels testos de la meva terrassa de l’Eixample barceloní.
Dins de la meva ignorància botànica em sonava el nom de la genciana que en terme formal es diu Gentiana lutea. Buscant informació, he sabut que el seu nom científic deriva de Gentius, rei d'Il·líria (180-167 aC), que va ser qui va descobrir el valor curatiu de la planta, utilitzada en aquella època com a antídot contra alguns verins. És una planta en perill d'extinció, ja que la part que se n'utilitza és l'arrel, cosa que fa encara més difícil la seva propagació en ser arrencades i exterminades. Alguns dels problemes que aturen l'establiment de parcel·les de cultiu de genciana són la durada del cicle productiu.
Un altre nom de flor que em resultava familiar és l’Hypericum pulchrum, comunament coneguda com l'esvelta herba de Sant Joan que té molt valor des del punt de vista medicinal. Pel que fa a l’ús tòpic, actua com a antiinflamatori, cicatritzant i antisèptic per a traumatismes o cops, ferides i cremades. I pel que fa a l’ús intern, és antiparasitari, diürètic i antidiarreic, però sobretot s’utilitza per a l'ansietat, terrors nocturns i depressió lleu.
I per a acabar, parlant d’associacions, la veritat és que l’herba de Sant Joan em porta el record d’un poema primerenc de Maria-Mercè Marçal que en forma tradicional de cançó popular recull el poder de les plantes al solstici d’estiu.
Matinet de Sant Joan
Les herbes tenen virtut;
ai, amic, l’amor fa sang
i la lluna ja s’esmuny,
matinet de Sant Joan.
Matinet de Sant Joan,
les herbes duen metgia;
ai, amic, l’amor fa sang,
cremen berbena florida,
matinet de Sant Joan.Mercè Otero Vidal
Professora jubilada i activista feminista