Sant Benet, patró d'Europa, i amistats benedictines

Si no fos pel santoral del diari, em sap greu, però no hauria sabut que l'11 de juliol se celebra Sant Benet. El que cal destacar primer és que sant Benet de Núrsia és evocat com a patró d'Europa i efectivament és de justícia fer-ho així, perquè la seva iniciativa monàstica, la regla de l'orde que va fundar i la xarxa de monestirs que va promoure són una part essencial de la base cultural europea des del segle VI fins ara.

Per motius d'amistat i també professionals, Coloma Jofre Bonet i jo mateixa hem tingut l'oportunitat de poder conèixer d’a prop la Regla de Sant Benet perquè el professor llatinista i amic, Ventura Sella, n'és un gran estudiós i traductor (col·lecció Bernat Metge) i hem pogut compartir amb ell el seu entusiasme i dedicació a l'obra benedictina.

Per una altra banda, de les dones importants a la història de l'Església, destaca, sens dubte, la reconeguda doctora de l'Església, Hildegarda de Bingen, abadessa benedictina del segle XII que té una obra ingent en tots els àmbits dels saber des de la mística a la música, passant per la història natural i que es va relacionar i escriure amb el Papa i l'emperador. Per a saber-ne més coses, a la biblioteca tenim un llibre de la gran historiadora medievalista francesa Régine Pernoud i l'estudi de l'especialista en el tema Georgina Rabassó. També us podem recomanar la pel·lícula que li va dedicar Margarethe von Trotta.

Si repasseu el bloc trobareu un article dedicat al monestir de benetes de sant Pere de les Puelles i, seguint amb l'actualitat, cal recordar que la metgessa i teòloga Teresa Forcades forma part de la comunitat benedictina del monestir de Sant Benet de Montserrat i a la biblioteca tenim el seu llibre sobre teologia feminista i les seves converses amb Helena Tort.

I no puc acabar sense tenir un record cordial d'amistat en la distància per a Concha Galán de Mera, abadessa del monestir de l'Ascensión de Zamora, que porta les Ediciones Montecasino i la interessant revista Nova et Vetera.

El tema de les abadies i els scriptoria benedictins dona molt de si i amb la Coloma, quan viatgem, els seguim la pista com, per exemple, quan vam anar a la Sacra di San Michele als Alps piemontesos i a Bobbio (Piacenza), perquè justament sembla que aquests són els llocs font d'inspiració de l'escenari d'una obra cabdal de la literatura de finals del segle XX, El nom de la rosa d'Umberto Eco.

Mercè Otero Vidal Professora jubilada i activista feminista