La setmana passada, les companyes de Fils feministes (Eva Cruells, Joana G. Grenzner, Diego Marchante i María Zafra) van organitzar una xerrada a La Virreina amb el títol d’El cos com a arxiva amb la participació d’Isabel Franc, Bárbara Ramajo i Linda Porn.
Les convidades van evocar els vincles amb el propi cos com a manera de donar-se a conèixer, com a dissidència i com a eina d’activisme artística. Els perfils tan diferents de les ponentxs ens van permetre entendre una feina tan essencial com la que fan les companyes amb aquest cicle d’Arxivas i el seu projecte Arxivas FF.
Reproduïm les seves paraules de presentació de l’acte:
Per als feminismes, el cos és un espai de generació de sabers, coneixement i memòria personal i col·lectiva. Diverses generacions d’activisme l’han tingut com a brúixola en la lluita pel dret a decidir sobre el desig, la sexualitat i la reproducció i la identitat, i han denunciat que segueixi sent un territori de conquesta per a la masculinitat, la violència i la guerra patriarcal, i un bé comú expropiat per a reproduir a les llars la força de treball explotable per a sostenir el capitalisme, el colonialisme i el patriarcat. Des de visions feministes artístico-polítiques el cos és un espai de representació textual, un aparell somàtic gestionat pels diferents règims biopolítics que ens jerarquitzen segons la classe, l’ètnia, la diferència de gènere i sexual. Per exemple, la covid-19 ens ha imposat l'aïllament, la virtualitat i la no corporalitat per cuidar-nos, i han estat les dones, les migrades, les racialitzades, les persones treballadores essencials, qui han posat el cos per sostenir la vida. Posem el cos i esdevenim un cos col·lectiu en les mobilitzacions, accions i transformacions socials, les companyes llatinoamericanes el reinventen com a cuerpa, les defensores dels drets humans i els territoris practiquen l’«acuerparse», com acció de defensa, emancipació i cura... Ja està disponible el vídeo d’aquesta xerrada apassionant:
En la línia que ens “apassiona” dels arxius feministes, adjuntem també l’entrevista que Carme Porta va fer a Megan Rossman, directora del documental The Archivettes que tan bona rebuda va tenir a la 28ª Mostra de Films de Dones
És un constant recordatori de la feina que tenim pendent com a Centre de Documentació de Ca la Dona.
Mercè Otero Vidal Professora jubilada i activista feminista
Camille Rieunier Traductora feminista i sòcia de Ca la Dona