Decideixo encetar aquest tema de les fotografies i les fotògrafes per un parell o tres de motius. El primer és perquè el dia de la meva onomàstica, la meva germana em va regalar el llibre d’Isabel Segura, Barcelona. Fotògrafes/Fotógrafas, editat per La Fábrica i l’Ajuntament de Barcelona, i això ha provocat que ara, que acabo de fullejar-lo, tingui ganes de dir-ne alguna cosa. En segon lloc, resulta que les últimes trobades que hem tingut les companyes del Centre de Documentació de Ca la dona han estat dedicades a parlar de les fotografies que tenim a l’arxiu per les dificultats que suposa la feina de la seva conservació i classificació. I a conseqüència d’aquests fets he recordat una lectura dels anys setanta sobre fotografia que em va interessar especialment, La fotografia com a documento social de Gisèle Freund. Per una altra banda, em sap greu, però ja s’ha acabat l’exposició Sobre la fotografia de Susan Sontag presentada a la Virreina, que havíem recomanat al bloc.
El llibre de la Isabel Segura reivindica l’obra de 21 fotògrafes (PilarAymerich, Consuelo Bautista, Joana Biarnés, Anna Boyé, Milagros Caturla Soriano, Colita, Silvia T. Colmenero, Carme García Padrosa, Kati Horna, Dora Maar, Roser Martínez Rochina, Anna María Martínez Sagi, Margaret Michaelis, Marta Povo, Guillermina Puig, Marta Sentis, Rosa Szücs del Olmo, Gerda Taro, Anna Turbau, Montserrat Vidal i Barranquer y Pilar Villarrazo). Totes elles ens han deixat testimonis de la ciutat de Barcelona i dels fets més importants que hi han succeït des dels anys 30 fins ara.
Aquesta crònica fotografiada de la ciutat està articulada en tres períodes.
“Barcelona s’internacionalitza” recull les imatges dels anys 30, de l’època republicana i de la guerra in-civil. Les fotògrafes, algunes estrangeres amb estades més o menys llargues a la ciutat, com Margaret Michaelis i Dora Maar, reflecteixen els contrastos de la vida quotidiana d’una societat que s’esforça en ser moderna. Gerda Taro, Kati Horna, Anna Maria Martínez Sagi, van estar a la primera línia del conflicte bèl·lic i van fotografiar la rereguarda , els bombardejos i el front.
“Barcelona des del terrat” està dedicada als temps de la repressió franquista i sota la dictadura el paper de les dones queda relegat a l’àmbit domèstic i l’activitat social i cultural desapareix dels carrers. Aquesta és la perspectiva i els escenaris que capten els objectius de Carme Garcia Pedrosa, de Montserrat Vidal i Barraquer. A les dones fotògrafes els costa professionalitzar-se i entrar en els circuïts públics dels mitjans de comunicació. Junt a Rosa Szücs, Roser Martínez Rochina, Pilar Villarrazo i Marta Sentis, el nom que sona més és el de Joana Biarnès.
“A peu de carrer” documenta els moviments socials dels anys 70 fins a finals del segle XX. a favor de la amnistia i de les llibertats democràtiques. Aquests fets passen a la posteritat gràcies a les càmeres de Colita, Pilar Aymerich, Anna Turbau y Guillermina Puig. Aquí és on trobem les fotos tan conegudes de les Jornades Catalanes de la dona del 1976 i d’altres manifestacions d’aquells primers anys del moviment feminista, algunes de les quals incloses a la revista Vindicación Feminista.
Altres fotògrafes, com Marta Sentís, Anna Boyé i Consuelo Bautista, posen el seu objectiu en aspectes de la quotidianitat i en els canvis urbanístics que pateixen els diferents barris de la ciutat i la diversitat de la seva gent.
El llibre d’Isabel Segura ofereix una molt bona i necessària panoràmica de les aportacions de les fotògrafes, ben il·lustrat amb una selecció de fotografies molt significativa que va acompanyada del text que repassa la història urbanística i social de la ciutat de Barcelona i del seu veïnat. També és d’agrair la sèrie de síntesis biogràfiques de les fotògrafes adjunta al final del llibre.
Aquest plantejament de destacar el valor documental de les fotografies em porta el record del llibre de Gisèle Freund Photographie et Société de 1974 que aquí fou editat per Gustavo Gili el 1976 amb el títol de La fotografia como documento social.
Gisèle Freund (Berlín, 1908-París 2000), de família jueva, va deixar Alemanya fugint dels nazis, l’any 1933 i s’instal·la a París on es doctora en Sociologia, també va estar a Anglaterra i a Argentina. La seva tasca com a fotògrafa és notable i comença en el fotoperiodisme que combina amb els retrats de les personalitats de l’elit intel·lectual europea de l’època.
El llibre en qüestió és un assaig sobre els usos i els abusos de la fotografia i és un referent en la història i teoria fotogràfiques. Posa l’èmfasi en la interdependència entre les formes artístiques i la societat. Analitza com la fotografia ha tingut un paper fonamental en la construcció de la nostra visió del món.
No parlarem avui de Susan Sontag i de la seva obra, Sobre la fotografia que va generar l’exposició que amb aquest títol es va poder veure a La Virreina fins el dia 4 d’octubre. Per sort sempre ens queda llegir el llibre i a la Biblioteca del Centre de Documentació de Ca la dona, el podeu trobar si us interessa.
Mercè Otero Vidal
Professora jubilada i activista feminista