A mesura que et fas gran, la memòria va ocupant un lloc més important a la vida i també la por de perdre-la fa que vulguis assegurar alguns records que a vegades poden semblar poca cosa de cara enfora, però que en el teu interior saps que són significatius i això és el que passa quan t’entestes en recuperar una lectura de quan tenies tretze anys.
Una companya de la nombrosa classe de tercer de batxillerat de l’institut Maragall de l’any 1960 em va deixar un llibre que vaig llegir d’amagat, a la falda, sota la taula, durant les hores de classe que ens deixaven per a estudiar o fer deures. Fins i tot recordo el nom de la companya, Montserrat Rosquelles, que vivia a Gràcia i que tenia germanes i germans més grans i em sembla que el llibre era d’una d’aquestes germanes més grans.
L’emoció de la transgressió de les circumstàncies de la lectura i el llibre em van quedar fermament gravats i de tant en tant al llarg dels anys ho he recordat fins que fa quinze dies em vaig decidir a buscar el llibre en qüestió i el vaig aconseguir a “El almacén de los libros olvidados” de Bilbao. Està clar, com consta al títol d’aquesta nota, que la relectura de Sue Barton, enfermera de Helen Dore Boylston no m’ha provocat el que va desencadenar en Proust la famosa magdalena, però sí que he sentit la necessitat de deixar constància de l’experiència vinculada a un agradable record de preadolescent.
El llibre pertany a la “Colección Jovencitas” d’editorial Molino i és de l’any 1954. M’ha cridat l’atenció que curiosament està imprès amb tinta blava i que la tipografia de les lletres del títol m’agrada.
Per una altra banda, les autores de llibres juvenils, sempre sorprenen per la seva personalitat i aquest és el cas d’Helen Dore Boylston (1895-1984) que va ser l’autora nord-americana de la popular sèrie d'infermeres Sue Barton.
Helen Dore Boylston primer va pensar en ser metge com el seu pare, però es va inclinar per la carrera d’infermeria que era més curta. Quan va acabar la formació, va anar a Europa a servir com a anestesista en un hospital de campanya a primera línia durant la Primera guerra mundial i va assolir el grau de capitana. En acabar la guerra va romandre a Europa treballant per a la Creu Roja durant dos anys i en un dels trajectes en tren entre París i Varsòvia va conèixer la reportera Rose Wilder Lane (nom a retenir així com el de la seva mare Laura Ingalls Wilder, autora de La casa de la pradera).
El 1926 Lane i Boylston es troben a París estudiant francès, italià, alemany i rus, amb l'objectiu de traslladar-se a Albània i guanyar-se la vida escrivint. Van comprar un Ford que van anomenar "Zenobia" en honor de la reina de Palmira i van marxar a Albània on van viure durant dos anys en una casa que va ser l'escenari de nombroses festes. Tornen a Amèrica el 1928 per raons familiars.
Boylston va tenir problemes econòmics i va tornar a exercir d’infermera i va començar a escriure i publicar. El 1936 va publicar Sue Barton: Student Nurse, el primer dels seus set llibres de Sue Barton.
En les novel·les, sobretot en les primeres, sembla que tot el que passa es basi en fets reals, en l’experiència de l’autora i que els personatges que acompanyen la protagonista també siguin veritat. De tota manera l’autora va negar que Barton fos un retrat autobiogràfic i va dir que era el tipus de persona i d'infermera que desitjaria ser i que s’havia divertit molt creant-la. Els llibres segueixen la carrera de la infermera, dels seus dubtes amorosos, del seu matrimoni i de la seva maternitat sense oblidar mai que li cal mantenir la seva independència. Sobretot el model de professional i aquest esperit crític són significatius a l’hora de proporcionar models a les noies. La representació autèntica de la pràctica de la infermeria i el no caure en sentimentalismes són elements molt positius en aquest gènere literari dedicat a les noies sobretot de la dècada dels anys 50-60 del segle passat i en això rau el seu gran èxit de vendes i de traduccions.
Em sap greu, però no us puc dir res de l’altra sèrie que Boylston va escriure també sobre una dona de carrera, aquesta vegada una actriu, Carol Page. Va incorporar els consells i l'experiència d'Eva Le Gallienne (1899-1991) que fou una actriu, directora, productora i escriptora anglesa, audaç i idealista, que als 21anys ja era una estrella de Broadway, on aprofità la seva fama per a fundar el Civic Repertory Theater.
Per a acabar cal dir que el 1955, Boylston va publicar Clara Barton: fundadora de la Creu Roja Americana, una biografia per a adults joves de la infermera Clara Barton. Sens dubte el cognom del personatge Sue Barton és un “donatge” a Clarissa "Clara" Harlowe Barton (1821-1912) que va ser una infermera pionera, fundadora de la Creu Roja americana i que va treballar a l'hospital durant la Guerra civil americana.
Mercè Otero-Vidal Professora jubilada i activista feminista