La presentació de les companyes de Tamaia a la seva pàgina web diu el següent a propòsit del seu nom:
La Tamaia era una flor sagrada pels Asteques. Diu la llegenda que cada any la Deessa del Cel baixava a la terra i s’encarnava en la planta que es convertia en una noia bellíssima de cabells daurats, aquest moment simbolitzava la unió entre la terra i el cel i la renovació de les forces naturals. La Tamaia es caracteritza per ser una planta elegant i alhora robusta que té una floració excepcional al llarg de tot l'any, aquesta fortalesa i la capacitat d'engendrar constantment noves flors són el símbol de la vida i de l’etern recomençar que volem que guiïn la nostra labor a TAMAIA, Viure Sense Violència.
Hem sentit dolor i impotència quan ens hem assabentat que les companyes de Tamaia, projecte nascut i forjat a Ca la Dona, plegaven. Les dones que formem part del Centre de Documentació sentim profundament aquesta pèrdua i acompanyem les Tamaies en aquesta difícil decisió, després de tants i tants anys treballant personalment i col·lectivament a favor d’una societat lliure de violència masclista.
El conjunt dels Feminismes es ressent greument d’aquesta pèrdua perquè feia temps que les entitats de dones, especialment les entitats dedicades a fer front a les violències masclistes, que fan l’acompanyament diari a les dones, havien avisat de la precària situació en què es trobaven i es troben. A l’inici de la pandèmia moltes entitats de dones ja havíem denunciat la dura realitat davant la violència masclista en el manifest “Som essencials”
Les companyes de Tamaia varen continuar les seves reflexions i van veure “que no és possible tornar allà on érem, ja no podem ni volem habitar per més temps la intempèrie institucional” (llegir “Compartir el dolor”). Davant la seva decisió no podem fer res més que respectar-la i acompanyar-les en aquest procés de pèrdua.
El conjunt d’associacions i grups de dones de Catalunya s’assabentaren del tancament de Tamaia en el plenari del CNDC celebrat el passat dimecres 10 de juny, on Beatriu Masià va compartir la decisió llegint un text molt interessant per com denuncia la violència institucional que patim les dones i les entitats de dones tot assenyalant que “No volem sostenir allò que és responsabilitat de les institucions públiques”.
Però és en el seu Manifest de comiat. Posem la nostra vida al centre de la política on expliciten de forma immillorable tot el que implica la seva decisió i on ens ofereixen unes reflexions que requereixen que totes hi pensem i ho discutim.
Tot el nostre reconeixement a la tasca feta per Tamaia com a pioneres i referents en el tractament de la violència masclista des de l’atenció i la formació i també políticament participant en la redacció de la Llei del dret de les dones a l’eradicació de la violència masclista.
La precarietat que ofega entitats com Tamaia és un fet econòmic perquè es troben immerses en un model pensat en la mercantilització i la burocratització que nega a les entitats de dones que fan atenció feminista la capacitat de cuidar-se i cuidar dignament i des de la sostenibilitat. Però hi ha un altre element potser més important que és el de sentir-se a la intempèrie, soles en la seva impotència, sense l’aixopluc social i institucional que mereixen i per això es pot parlar obertament de violència institucional i denunciar-la tot exigint respostes reals, amb polítiques de cures reals i amb sostenibilitat humana garantida.
Acabem el nostre “sempre amb vosaltres” a les companyes de Tamaia convidant-les a continuar treballant juntes, a Ca la Dona i al carrer, en el format que sigui i quan sigui. Companyes, rebeu tot el nostre suport
Mercè Otero Vidal, Muntsa Otero Vidal i les companyes del Centre de Documentació de Ca la Dona
