Refem el contacte mitjançant el bloc després de les Festes Nadalenques i amb els desitjos d’un any bo i millor. Una vegada més recordem que el blog està obert a la vostra participació i que el podeu aprofitar, per exemple, per a compartir records d’aquestes Festes Nadalenques com faig jo ara i aquí.
De les coses que passen en aquestes Festes, n’hi ha que ja hem comentat altres vegades com els dinars i la importància de les receptes tradicionals i dels banquets familiars i amicals que per desgràcia han tornat a estar condicionats per les mesures de control pandèmic. Un altre aspecte que es repeteix i va augmentant són l’enviament i la rebuda de les felicitacions dites nadales, que abans eren postals de paper i ara són missatges de mail i de whatsapp que es van repetint, però que igualment són d’agrair perquè en el fons hi ha un record. I cal reconèixer que moltes de les imatges tenen gràcia i són detalls d’originalitat que justament es reenvien perquè són curioses i agraden.
D’aquests missatges rebuts vull destacar-ne un que ha corregut entre la gent de Clàssiques (per entendre’ns vull dir “professorat de grec i de llatí”) que som un col·lectiu especial com podeu imaginar. Es tracta de la reproducció d’un mosaic d’Halicarnàs del segle IV on es veuen en grec, encerclades per la corona de llorer, les nocions dels conceptes més universals en el temps i en l’espai pel que fa als bons desitjos de felicitat i benestar: salut, vida, alegria, pau, bon ànim i esperança. Són tan actuals que fins i tot vaig arribar a pensar que no fos un muntatge, però realment el mosaic existeix tal qual i està al Museu Britànic.
La tècnica dels mosaics, dita musivària, amb tessel·les petites sempre em porta a pensar en les peces dels puzles i en la feina que suposa la composició de la imatge final. Des de la infantesa, segurament animada per la meva mare, m’he dedicat al joc o activitat lúdica de muntar puzles i ja espero que cada any com a regal de Tió i/o de Reis (Reines) d’Orient em toqui un trencaclosques que és com se’n deia abans.
El puzle d’enguany ha vingut dels EEUU i, un cop muntat, ha de ser un cercle de 60cms. de diàmetre format per 500 peces. La gràcia del puzle es que reprodueix la cara i les dates de naixement i mort de quaranta-quatre sufragistes. Confesso que només en conec quatre o cinc i sort que dins la caixa hi ha un pòster amb la fitxa de totes elles o sigui que ja puc començar a estudiar-me-les.
Aquí teniu els noms de les quaranta-quatre dones que van lluitar als Estats Units, en diferents moments i de diferent manera, pel sufragi femení: Angelina Grimké & Sarah Grimké, Jovita Idár, Tenesse Claflin & Victoria Woodhull, Katherine Martha Houghton Hepburn, Elizabeth Cady Stanton, Alice Stone Blackwell, Abigail Scott Duniway, Clara Shortridge Foltz, Frederick Douglass, Lucretia Mott, Susan B. Anthony, Ernestine Rose, Jennie Collins, Sojourner Truth, Mabel Lee, Margaret Foley, Frances Watkins Harper, Jane Addams, Lucy Burns, Doris Stevens, Nellie Griswold Francis, Gertrude Foster Brown, Helen Keller, Lucy Stone, Naomi Anderson, Crystal Eastman, Antoinette Brown Blackwell, Nina E. Alender, Matilda Joslyn Gage, Alice Paul, Mary Newbury Adams, Elizabeth Piper Ensley, Mary Church Terrell, Elisabeth Freeman, Ida B. Wells, Abbey Kelley Foster, Hester C. Jeffrey, Daisy Elizabeth Adams Lampkin, Nina Otero, Mary Ann Shadd Cary i Inez Milholland Boissevain.
Només destacaré que la dona a cavall vestida de blanc representada a l’emblema central és Inez Milholland Boissevain, advocada sufragista que l’any 1913 en un acte oficial va desfilar a cavall vestida de blanc i portant una corona. Aquesta feminista va morir de sobte en un míting a Los Angeles el 1916. Les seves últimes paraules en públic foren: “Sr. President, quant hauran d’esperar les dones per a assolir la llibertat?”
També rescato d’aquestes Festes una anada a la Plaça Catalunya a veure un espectacle programat per l’ajuntament que consistia en un muntatge de fotografies de la Barcelona nadalenca dels anys 1929-1989, recuperades de diversos arxius. El documental Tants Nadals és obra de Núria G. Lorang que ja coneixem per la seva interessant pel·lícula My Mexican Bretzel. La música i la interpretació que acompanyaven les imatges en directe, de manera molt encertada i contrastada entre el passat i el present, era del grup Seward.
Al Centre de Documentació tenim un especial interès per les “imatges en busca d’arxiu” com diuen les companyes de Drac Màgic i per això destaco aquest espectacle.
Per últim un record pel Pessebre tradicional del Museu Marès, de l’Associació de Pessebristes de Barcelona amb altres col·laboracions. És monumental i impressiona. De fet, acabo com he començat reivindicant la tradició clàssica perquè aquest Pessebre està presidit pel lema Omnia amor vincit de les Bucòliques de Virgili i és una reproducció del que podria haver estat la nostra ciutat Iulia Augusta Paterna Barcino amb el temple i fins i tot es pot veure l’aqüeducte de Ca la dona.
Si aquestes Festes Nadalenques mereixen ser recordades, he volgut compartir amb vosaltres alguns elements que hi ajudin. Gràcies.
Mercè Otero-Vidal
Professora jubilada i activista feminista