Pikara Magazine és una publicació de periodisme de qualitat, amb perspectiva feminista, crítica, transgressora i que, amb alegria, tracta tot tipus de temes socials, polítics i culturals i que es reivindica d'una genealogia d'altres iniciatives feministes.
Aquí volem presentar, com a mostra d'aquesta manera de fer, la ressenya que hi fa J. Marcos del llibre de Jesús Baigorri Jalon, Lenguas entre dos fuegos. Intérpretes en la Guerra Civil española 1936-39, amb el títol “Intérpretes, el tercer bando de la guerra civil española”.
Un dels capítols el llibre està dedicat a les dones que van fer d'intèrprets i traductores durant la guerra. Són noms desconeguts fins ara i que cal visibilitzar: Soledad Sancha, las hermanas Abramson, Lydia Kúper, Ruth Zernova, Anna Obrucheva, Elizaveta Parshina, moltes poliglotes i la majoria d'origen rus. Si busqueu informació sobre aquestes dones us adonareu, una vegada més, com el patriarcat ha invisibilitzat dones que han estat cabdals en la història cultural, social i política.
La importància de les dones com a torsimanys ens porta molt lluny en el temps, per això he emprat aquesta paraula que té un regust arcaïtzant. La gent dedicada a la traducció considera que el patró del gremi és sant Jeroni (Jeroni d'Estridó), el traductor de la Bíblia al llatí en la versió coneguda com la Vulgata. Però el que no és tan conegut és que, en la seva correspondència, es conserven cartes a Marcel·la (santa Marcel·la) i a alguna altra dona a les quals fa consultes sobre la traducció i el significat de les paraules o sigui que s’hi veu un reconeixement per l'autoritat lingüística de les dones.
En un altre moment de la història, al segle XVI, una figura femenina traductora i controvertida és la de Malintzin* (amb els noms castellanitzats de La Malinche o Doña Mariana), una dona ameríndia nahua que va ser molt important, com a intermediària, en la conquesta de Mèxic. Va ser consellera i companya d’Hernan Cortés.
També cal destacar que, per la peculiar situació de la llengua i la literatura catalanes, hem tingut i tenim grans traductores com M. Antònia Salvà, Carme Montoriol, M. Teresa Vernet, Carme Serrallonga, M. Aurèlia Capmany, Montserrat Abelló, Roser Berdagué, Helena Valentí, M. Àngels Anglada, Marta Pessarrodona, M. Antònia Oliver, M. Mercè Marçal.
Aquestes són les que podeu trobar a : https://mon.uvic.cat/estudisdegenere/dones-traductores/.
Però la llista podria ser més llarga, perquè, sense anar més lluny, en el Centre de Documentació de Ca la dona coincideixen traductores com Mireia Bofill, Camille Rieunier i Laia Perales. També Coloma Jofre i Mercè Otero, en ser professores de llatí, ens hem passat la vida traduint i provant d'ensenyar a traduir, cosa més que difícil, tractant-se d'una llengua que, malgrat que sigui la mare de la nostra i el suport de la nostra cultura, queda ja molt allunyada.
Mercè Otero Vidal Professora jubilada i activista feminista
*L’artista Erika Trejo ha fet una performance sobre La Malintizin:
Il·lustració: meme de Scheherezade Surià, una traductora a seguir absolutament per la riquesa dels continguts que comparteix sobre l'ofici.