He començat aquest estiu amb tres lectures força interessants i que, sense saber-ho per endavant, reflecteixen realitats femenines ben diferents.
La Sonrisa Etrusca de José Luis Sampedro (1917-2013): per a mi ha estat un gran descobriment aquesta novel·la, on es narra la trajectòria vital d’un home sorrut que al llarg de la seva vida no ha demostrat mai els seus sentiments i que, afectat per un càncer terminal, descobreix un amor infinit envers el seu net. Finalment, valora la sensibilitat femenina, cosa que entra en contradicció amb el curs de la seva vida. Publicada el 1985 per Alfaguara, hi ha una reedició a Debolsilo del 2018.
La Octava vida (Para Brilka) de Nino Haratischwili (Tbilissi, 1983): aquesta autora, de cognom impronunciable, compon una gran novel·la i no només per la seva llargària (quasi 1.000 pàgines...). Hi narra la història d’una família de Geòrgia al llarg del segle XX, des de l’ocupació soviètica fins a l’actualitat: s’hi entrellacen històries familiars a tavés de sis generacions, enmig d’una Europa que es desploma, entre les dues guerres mundials, la decadència de la Unió Soviètica... Les dones de la família porten el pes d’aquest entramat familiar, dur i sense gaires concessions a les alegries, una crònica familiar on sempre hi és present el rerefons històric.
Hi ha traducció catalana (Navona, 2019) i castellana (Alfaguara, 2018).
L’obra ha estat seleccionada per al Premi Booker 2020 i el Der Spiegel i el Frankfurter Allgemeine Sonntagzeitung l’han considerada com la millor novel·la de l’any. L’autora escriu molt bé i la seva prosa es fàcil. Si decidiu llegir-la, us oblidareu ràpidament la seva llargària!
I en tercer lloc, una autora coneguda, Laetitia Colombani (Bordeus, 1976), que presenta Les vencedores, editada per Salamandra el 2020. Fa servir, de nou, un recurs similar al que empra a La trena: en aquest cas, s’enllacen les històries de dues dones, separades cronològicament, que conflueixen en un centre d’acollida anomenat “El Palau de les Dones”. Totes dues decideixen lluitar, cadascuna a la seva manera, per uns objectius comuns.
Espero que gaudiu d’aquest estiu, tan estrany... Segur que les bones lectures us faran companyia!
M.Carme Piulachs, bibliotecària