Eren unes vacances de Pasqua dels anys seixanta. A l'internat només hi restàvem un grup d'alumnes de fora de Catalunya. La nostra sortida del col·legi per a passar uns mesos amb la mare, el pare i altres familiars no arribaria fins l'estiu, com cada any. Mentrestant, ens consolàvem amb els paquets que ens feien arribar de casa. Les galetes casolanes, tot i esmicolades, eren per a nosaltres les millors de les menges. Les posàvem en comú i així compartíem la varietat de sabors llunyans juntament amb l'estimació amb que ens les havien elaborat.
Suposo que devíem passar els dies jugant, fent deures, xerrant, mirant la tele... Malgrat tot, les activitats que jo més guardo a la memòria són les sessions matinals en què ens encarregàvem de fer dissabte de les aules i altres dependències del centre, aprofitant que eren buides, així com alguna passejada al bosc del poble sota la vigilància de les monges corresponents.
Però aquell any vàrem tenir una visita inesperada que va aconseguir trencar la nostra rutina. Un il·lustrador del poble tenia el temps just per dibuixar les portades per a la sèrie de llibres juvenils «Las mellizas O'Sullivan» d'Enid Blyton. Benvingudes presses! Així va ser com ens vàrem convertir en personatges de ficció. Amb l'equip de gimnàstica com a uniforme i alguns objectes més es van recrear els espais i ens vam trobar que ens anaven fotografiant: “seu així”, “agafeu-vos les mans”, “fes-te una cua cap endarrere”... Vés per on, ens vam sentir models per un dia!
Dies més tard ens van agrair la nostra participació amb el regal de les fotos corresponents a cadascuna i amb un berenar que vàrem trobar exquisit. Recordo amb claredat els petits pastissos de rebosteria, segurament perquè devia ser la primera vegada que els tastava.
Més endavant, aquelles fotografies en blanc i negre es van convertir en dibuixos acolorits i lluminosos a les portades de les publicacions.
Montse Aragón
P. D. Per cert, coses d'adolescent, les meves fotos no em van agradar gens i, tota enrabiada, una d'elles la vaig fer bocins. Afortunadament encara en conservo l'altra, gràcies a ma germana que me la va retornar després de guardar-la un bon grapat de temps.