• centredocumentacio

Desconfinament i lectura. Sobre l’obra de Charlotte Perkins Gilman, El paper de paret groc.


Ara han començat les fases de desconfinament i ens adonem que hem après pel camí tècniques telemàtiques que ens han permès vèncer l’aïllament com és la creació i continuïtat d’aquest bloc i les trobades a través de la pantalla.

L’última trobada telemàtica del Centre de Documentació amb el Zoom de Ca la dona, la vàrem dedicar a fer la lectura en veu alta de L’analfabeta d’Agota Kristof (1935-2011). Totes les companyes que van participar-hi llegint i totes les que van participar-hi escoltant, vam valorar molt positivament l’experiència i ens vam quedar amb les ganes de repetir. L’obra d’Agota Kristof era molt adient pel seu contingut autobiogràfic i críticament compromès i a la mida per la seva llargada. I aleshores és quan es va plantejar la cerca d’una obra curta i interessant per a fer una nova proposta de lectura compartida de viva veu.

Justament les primeres aportacions a aquest bloc estaven molt marcades per la sensació de tancament i repressió del confinament i, si repasseu les primeres entrades, ens venien al cap exemples literaris i històrics de dones que havien patit en altres circumstàncies aquesta situació dura i dolorosa. Un d’aquests exemples que es va quedar en el calaix és el del confinament per depressió. Una mostra excepcional del que ha suposat i suposa el confinament per a les dones que pateixen una malaltia mental com la depressió és el testimoni que ens tramet Charlotte Perkins Gilman (1860-1935) en el seu llibre El paper de paret groc. Charlotte Gilman es pot dir que es va veure en l'obligació de casar-se per mandat social com totes les dones de la seva època i va caure en una depressió que es va accentuar quan va néixer la seva filla, l'any 1885. Com que en aquelles circumstàncies, la recepta per a les dones de la seva classe, era el confinament a casa sense fer res de res, la malaltia es va agreujar fins que no va ser capaç de trencar amb aquesta situació i decidir tornar a treballar.

La seva obra, El paper de paret groc, curta, concisa i punyent, narra de manera crítica el procés de deteriorament mental en un embolcall literari que és, en realitat, un clam a favor de la insubmissió de les dones enfront del patriarcat.

A la biblioteca tenim El paper de paret groc traduïda al català, l'any 1982 per Montserrat Abelló de LaSal, edicions de les dones.


La proposta de lectura en veu alta plegades podria ser d’aquesta obra que, de fet, té el format d’un conte d’unes 6000 paraules, però encara ho hem de posar en comú perquè potser la temàtica no és gaire engrescadora per a sortir d’un confinament. De tota manera ja us avisarem...


Mercè Otero Professora jubilada i activista feminista

Carrer Ripoll 25, 08002 Barcelona

©2020 por Centredoc_caladona. Creada con Wix.com

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now